Libraries, architecture and much more

06 OCTUBRE 2020

A book, it is not until a person reads it. A book can be read it alone or together with other maters. A book is about talking to the person who wrote it. You are never alone in reading. Books are access to information. The accumulation of information is knowledge. The diversity of knowledge creates a critical spirit. It forces you to choose. The critical spirit is developed through other opinions on a topic that concerns and entertains us. That is why reading and debating is a meeting place. An action that creates inclusion among the various. This is sociability between equals. That is why the treatment creates openness and acceptance of others.

Books are as diverse as humans. Because as humans we are different, like books. Surprisingly reading is interpreting. What that other person says and you understand.

If we reread a book, we are amazed to find more things than ever before. Because that and this "I" are others.

That, in addition to letters, they carry symbols, graphical motifs, and other objects that make up their aesthetics. His art also tells us about it. That's why packaging and interior design are so important. Their varied typographies.

Today, books are no longer just paper, they have become electronic devices with which we read letters, drawings, films, and an unattainable set of sensations that help us make our environment suitable for living, informing, and training. us in the human community. Just like when they were on paper only.

Fundamentally human concepts and actions remain but ways evolve. The same technological evolution makes the use vary and adapt to each moment of the life of human groups. Just as painting has evolved from the caves on the walls of a cave to the current installations in the middle of a public space or museums.

We have made this introduction from the object to which homage is paid in this exhibition of the Festa Estellés 2020 at the Ateneu de Bétera. The book is, however, The Books, some sparkle others or we replicate them. This is how we construct the discourse (s) of a society. By analogy and / or contrast. Which makes it a means of communication. Many centuries ago among scholarly copyists of monasteries. From the printing press of the 15th century it began to be a fact between lettered experts, then between wider layers of the 18th century illustrators. The outbreak of the nineteenth century made it a mass phenomenon. Until the current trivialization of the Planets and other major publishers who have managed to trivialize it so much that they serve to decorate rooms. And let it be just the covers without any books inside.

As you may have noticed, I've been slipping away from the topic I've been assigned for some time. Write about architecture and libraries. Well no. A servant of you and of this matrix that hosts my life likes to go from the small and obvious to the big.

An empirical method of Anglo-Saxon roots versus the grandiloquent abstraction of Francophile roots.

When we have a lot of books, both personal and social, we need space to fit and preserve them. It becomes a social and dating fact. Then we make shelves and cupboards at home or in public places where we can go to consult, read or hang out, at least, accompanied by other individuals who do the same as you. And anyone who says books can say newspapers, magazines, CDs, movies , or any other past, present, or up-to-date medium. Today we say library to a place that really is so much more an media library. In fact, many copies have had to be digitized to preserve them. In a library we go to study, inform ourselves and train. And in a way it becomes a kind of museum-cinema-exhibition hall, assembly hall, presentations, conferences, debates, etc.

Becoming a multi-purpose space where events (events as current hot and kitsch people say at acts and events).

I want to leave in writing - like a wedge - the strangeness of the word event. Word I discovered in a couple of books I bought at the Museum of Modern Art in New York (MoMA) in 1995, where they were doing an exhibition about the Swiss architect Bernad Tschumi. The books that were one in the same edition in which the first was the theoretical and the second the practical applications both constructed and proposed. Architecture and Disjunction and Event-Cities (praxis)


An avant-garde book with a deconstructivist base that permeated all other disciplines. That is, it de-constructed the ankylosed “discourse” that had generated postmodernism and weak philosophy. The one that relativized and trivialized everything, even state terrorism. I remember a revealing episode in the book by Tschumi, a professor at the Architectural Association of London, who organized with his students events of architectural installations in some districts of Derry, (in Gaelic the capital of Northern Ireland , what the English then called Londonderry, though (remember) and the British police deployed there confuse them as members of the IRA banning them from urban action.

Going back, once again, to the subject of libraries, it must be said, after the initial exhibition, that they must be architectural spaces where a series of facts come together:

-Respect among all its users.

- Equality between them.

-Collaboration and synergy between different people to improve the information and knowledge of those who attend.

- That it must be an inclusive and welcoming social space.

- Individual and, if possible, collective study and reflection.

- A school or public library is always a social and collective space. According to this, I remember Joan_Francesc Mira, who met me many mornings at the school of architects studying the architecture of the Borjas, where Fina Alberola, Alfons Cucó's wife, made us librarians and we knew each other all and many of them had been read or leafed through to catalog them.

- A library in the sense of a media library has objectives that must be preserved and programmed in advance.

-Who attends one is because they have specific vital needs and their rectors must provide ad hoc solutions.

- Libraries must be fluid and flexible spaces. Not watertight as happened to us in the old UPV, full of soundproofed private ponds and watertight without a window and where only light entered through overhead skylights.

- The space needs to be suggestive and the view, from time to time, watches to infinity to relax.

- The architecture of a library must be a distillation of its time and its society.

- Today, through digitalization and the internet in a small space we can fit all the knowledge of an era. Producing a paradoxical effect: the deglobalization of globalization. If since the end of World War II the centers of power had tried to monopolize and attract the most wonderful minds, today every place in the world must be a center of knowledge of the whole world and their infinite decentralized forms.


Around this we make a discreet historical review:

1.The Library of Alexandria. Egypt. Of Ptolemy II (285-246 BC) being burned in the time of Julius Caesar. With 40,000 papyrus volumes and as center of Hellenistic knowledge. Reconstruction by NixPixMix (taken from the internet). Interestingly, the Egyptians called libraries the home of books or life. This is the best known.

2.Hosni Mubarak promoted the construction of a modern one in recovery of the one made by the Scandinavian architects SNØHETTA, CHRISTOPH KAPELLER, KJETIL THORSEN, CRAIG DYKERS.

3. In Greek and Roman times, libraries functioned as centers of power. Knowledge as a tool of power. They were papyri, palimpsests, Mesopotamian clay tablets hidden in the basement, or whatever. Here, we can see Trajan' Library.


4. Vatican Library vers 1448.

5. The Scriptorium. We all have in mind the novel The Name of the Rose by Umberto Eco and the film where Jorge de Burgos, the blind librarian, places him in the monastery of Sant Domènec de la Calçada, near that Castilian city. The Scriptoriums were not so much places where there were books, rather they copied manuscripts and interpreted ancient Greek and Roman texts. At the end they became libraries.

6. Paris National Library (Photo courtesy of the MoMA in NY). It is from the practical establishment of the concept of public service after the Enlightenment and the advancement of structural construction techniques of cast iron that Henri Labrouste Its light metal structures give luminosity and spatial content to two libraries and cultural buildings in Paris: the National and Santa Genoveva libraries.

7. National Library of Sainte Geneviève in Paris. (Photo courtesy of MoMA of NY).

8. The Valencian National Library located in the Jerome monastery of Sant Miquel i Els Reis (promoted by the Duke of Calabria, Ferdinand of Aragon in Tavernes Blanques in the 16th century) and based on the bibliographic collections of the Swedish patrician Nicolau Primitiu Gómez i Serrano it has become the most important bibliographic collection in Valencian territory.

9. Concert and musical class inside one of the cloisters of Sant Miquel i els Reis.

10. Interaction between all the elements of the environment. Classrooms, vegetation and pedestrian and outdoor play areas

11. And to finalize a proposal of the study Josep Blesa, for the SCHOOL GAVINA, Coop. VALENCIANA, where we fade all the walls and walls are made of glass and the sun protection is made by an imperceptible microperforated sheet that makes the library spread on the outside and students and teachers practice what was as old as the classes of the Greek peripatetics and contemporary SCANDINAVIAN schools. Where global warming occurs through the radiant floor driving heat through sun-heated water circuits and geotechnical machinery.





Un libro, no lo es hasta que una persona lo lee. Un libro se puede leer solo o en compañía de otros. Un libro se conversar con aquel que la ha escrito. Nunca estás solo en leer. Los libros son acceso a la información. La acumulación de información es conocimiento. La diversidad de conocimientos crea espíritu crítico. Obliga a elegir. El espíritu crítico se desarrolla mediante otros pareceres sobre un tema que nos ocupa y entretiene. Por eso leer y debatir es lugar de encuentro. Una acción que crea inclusión de los diversos. Esto es sociabilidad entre iguales. Por eso el trato crea apertura y acogida de otros.

Los libros son tan diversos como los seres humanos. Porque somos diferentes, como los libros. Sorprendentemente leer es interpretar. Lo que aquel otro dice y tu entiendes. Si releemos un libro nos maravilla encontrar más cosas que la otra vez anterior. Porque aquel y este "yo", somos otros.

Que, además de letras, en llevan símbolos, motivos gráficos y otros objetos que conforman su estética. Su plástica también nos habla. Por eso es tan importante el envoltorio y el grafismo interior. Sus variadas tipografías.

Hoy los libros ya no son sólo de papel sino que se han convertido aparatos electrónicos con los que leemos letras, dibujos, películas y un inalcanzable conjunto de sensaciones que nos ayudan a hacer nuestro entorno apto para convivir, informarnos y formar -nos en comunidad humana. Al igual que ocurría cuando eran de papel solamente.

Los conceptos y acciones fundamentalmente humanas permanecen pero los modos evolucionan. Esa misma evolución tecnológica hace el uso vaya variando y adaptándose a cada momento de la vida de los grupos humanos. Tal como ha evolucionado la pintura desde las rupestres en las paredes de una cueva hasta las instalaciones actuales en medio de un espacio público o los museos.

Hemos hecho esta introducción desde el objeto al que se rinde homenaje en esta exposición de la Fiesta Estellés 2020 en el Ateneo de Bétera. El libro es, sin embargo, Los Libros, unos apuntalado otros o los replicamos. Así construimos el (los) discurso (s) de una sociedad. Por analogías y / o por contraste. Lo que lo hace convertirse en un medio de comunicación. Hace muchos siglos entre eruditos copistas de los monasterios. A partir de la imprenta del siglo XV empezó a ser un hecho entre entendidos literatos, después entre capas más anchas de los ilustrados del siglo XVIII. El estallido del siglo XIX lo hace convertirse en un fenómeno de masas. Hasta la banalización actual de los Planeta y otros gran editoriales que han conseguido banalizarlo tanto que sirven para decorar estancias. Y que sea solamente ser las cubiertas sin ningún libro adentro.

Como habrán percibido hace rato que escabulléndose del tema que se me encomendó. Escribir sobre la arquitectura y las bibliotecas. Pues no. A un servidor de ustedes y de esta matria que me acoge la vida le gusta ir desde las pequeñas cosas y obvias hasta las grandes.

Método empírico de raíz anglosajona frente a la abstracción grandilocuente de raíz francófila.

Cuando tenemos muchos libros, tanto a título personal como a nivel social, necesitamos el espacio para ubicarlos y conservarlos. Deviene un hecho social y de encuentro. Entonces nos hacemos estanterías y armariada en casa o recintos públicos donde ir a consultar, leer o pasar el rato, al menos, acompañado por otros individuos que hacen lo mismo que tú. Y quien dice libros puede decir periódicos, revistas, CDs, películas, filminas, o cualquier otro medio pasado, actual o actualizado. Hoy decimos biblioteca a un lugar que realmente es mucho más: una mediateca. De hecho, muchos ejemplares para conservarlos han hecho falta ser digitalizados para conservarlos. A una biblioteca vamos a estudiar, a informarnos y formarnos. Y en cierto modo se convierte en una especie de museo-cine-sala de exposiciones, salón de actos, presentaciones, conferencias, debates, etc.

Convirtiéndose en uno (s) espacio (s) multi-usos donde los evento (eventos como dicen las gentes picantes y kitsch actuales a los actos y eventos).

Quiero dejar por escrito -como falca- la extrañeza que me produce la palabra EVENT. Palabra que descubrí en un par de libros comprados en el museo de Arte Moderno de Nueva York (MoMA) en 1995, donde hacían una exposición sobre el arquitecto suizo Bernad Tschumi. Los libros que eran uno en una misma edición en la que el primero era el teórico y el segundo las aplicaciones prácticas tanto construidas como propuestas.

Architecture and Disjuction  i Event-Cities (praxis)

Un libro vanguardista de base deconstructivista que impregnó todas las otras disciplinas. Es decir, que de-construía el "discurso" anquilosado que había generado el posmodernismo y la filosofía débil. Aquella que relativizaba y banalizaba todo, incluso, el terrorismo de estado. Recuerdo un episodio revelador en el libro de Tschumi, profesor de la Architectural Association of London, quien organizó con sus alumnos unos actos de instalaciones arquitectónicas en algunos barrios de Derry, (en gaélico la capital de Irlanda del norte , lo que los ingleses, entonces, llamaban Londonderry, si bien recuerde) y la policía británica desplegada allí los confunden como miembros del IRA prohibiéndoles las actuaciones urbanísticas.

Volviendo, de nuevo, al tema de las bibliotecas, hay que decir, después de la exposición inicial, que deben ser espacios arquitectónicos donde se conjugan una serie de hechos:

-El respeto entre todos sus usuarios.

- La igualdad entre ellos

-La colaboración y la sinergia entre diferentes para mejorar la información y el conocimiento de quien acude.

- Que debe ser un espacio social inclusivo y acogedor.

- De estudio y reflexión individual y -a poder ser- colectiva.

- Una biblioteca escolar o pública, es siempre un espacio social y colectivo. A tenor de esto recuerdo Joan_Francesc Mira, que me lo encontraba muchas mañanas a la del colegio de arquitectos estudiando la arquitectura de los Borja, donde Fina Alberola, la mujer de Alfons Cucó, nos hacía de bibliotecaria y se sabía todos y había leído o hojeado muchos de ellos para catalogarlos.

- Una biblioteca en el sentido de mediateca tiene unos objetivos que hay que preservar y programar de anticipo.

-¿Quién acude a una es porque tiene unas necesidades vitales concretas y sus rectores deben dar soluciones ad hoc.

- Las bibliotecas deben ser espacios fluidos y flexibles. No estancos como nos pasaba en la de la vieja UPV, llena de madrigueras privados insonorizados y estancos sin ventanal y donde sólo entraba luz por claraboyas cenitales.

- El espacio necesario que sea sugerente y que la vista, de vez en cuando, guaite hacia el infinito para relajarse. - La arquitectura de una biblioteca es necesario que sea destilación de su tiempo y de su sociedad.

- Hoy en día, mediante la digitalización e internet en un pequeño espacio podemos meter todo el saber de una época. Produciéndose un efecto paradójico: la desglobalización de la globalización. Si desde final de la 2ª guerra mundial los centros de poder habían intentado acaparar y atraer las mentes más maravillosas, hoy cada lugar del mundo debe ser un centro de conocimiento de la totalidad del mundo y sus infinitas formas descentralizadas.

A vuelta de esto hacemos un discreto repaso histórico:


1. La Biblioteca de Alejandría. Egipto. De Ptolomeo II (285-246 a. C) siendo quemada en tiempos de Julio César. Con 40.000 volúmenes y centro del conocimiento helenístico.

2. Hosni Mubarak impulsó la construcción de una moderna en recuperación de aquella realizada por los arquitectos escandinavos SNØHETTA, CHRISTOPH Kapeller, Kjetil Thorsen, CRAIG Dykers.


En las épocas griegas y romanas, las bibliotecas funcionaran como centros de poder. El conocimiento como herramienta de poder. Ya fueron papiros, palimpsesto, tablas de arcilla mesopotámicas escondidas en el subsuelo o lo que fuera.

3. Biblioteca palatina del emperador romano Trajano.

4. Biblioteca vaticana hacia 1448.


5. Los Scriptorium. Todos tenemos en la mente la novela El Nombre de la Rosa de Umberto Eco y el film donde Jorge de Burgos, el bibliotecario ciego, lo sitúa en el monasterio de Santo Domingo de la Calzada, cerca de aquella ciudad castellana. Los Scriptorium no eran tal lugares donde había libros, más bien se copiaban manuscritos e interpretaban textos antiguos griegos y romanos. Al final se convertían bibliotecas.



6. Biblioteca Nacional de París (Foto cedida por el MoMA de NY). Es a partir del asiento práctico del concepto de servicio público después de la Ilustración y el avance de las técnicas constructivas estructurales del hierro fundido que Henri Labrouste Sus ligeras estructuras metálicas dan luminosidad y contenido espacial a dos bibliotecas y edificios culturales en París: las bibliotecas Nacional y la de Santa Genoveva.

7. Biblioteca Nacional de Santa Genoveva de París. (Foto cedida pel MoMA de NY).


8. La Biblioteca Nacional Valenciana situada en el monasterio jerónimo de San Miguel y Los Reyes (impulsado por el duque de Calabria, Fernando de Aragón en Tavernes Blanques en el siglo XVI) y que a partir de los fondos bibliográficos del patricio suecano Nicolau Primitiu Gómez Serrano se ha convertido en el fondo bibliográfico más importante en territorio valenciano.

9.Concierto y clase musical en el interior de uno de los claustros de San Miguel de los Reyes.

Interacción entre todos los elementos del entorno. Aulas, vegetación y zonas de circulación de peatones y de juegos en el exterior.

10. Y para finalizar una propuesta propia del estudio José Blesa, para la ESCUELA GAVIOTA, Coop. VALENCIANA, donde desvanecido todas las paredes y los muros son de vidrio y la protección solar se hace mediante una imperceptible chapa microperforada que hace que la biblioteca se esparza por el exterior y los alumnos y profesor practican aquello tan antiguo como eran las clases de los peripatéticos griegos y las contemporáneas escuelas ESCANDINAVAS. Donde el calentamiento ambiental se produce mediante el suelo radiante impulsando el calor para circuitos de agua calentada por el sol y maquinaria de geotecnia.





Un llibre, no ho és fins que una persona el llig. Un llibre es pot llegir tot sol o en companyia d’altres. Un llibre es conversar amb aquell que l’ha escrit. Mai no estàs tot sol en llegir. Els llibres són accés a la informació. L’acumulació d’informació és coneixement. La diversitat de coneixements crea esperit crític. Obliga a triar. L’esperit crític es desenvolupa mitjançant d’altres parers sobre un tema que ens ocupa i entreté. Per això llegir i debatre és lloc de trobada. Una acció que crea inclusió dels diversos. Açò és sociabilitat entre iguals. Per això el tracte crea obertura i acolliment d’altres.

Els llibres són tan diversos com els éssers humans. Perquè som diferents, com els llibres. Sorprenentment llegir és interpretar. Allò que aquell altre diu i tu entens. Si rellegim un llibre ens meravella trobar més coses que l’altra vegada anterior. Perquè aquell i aquest “jo”, som uns altres.

Que, endemés de lletres, en duen símbols, motius gràfics i d’altres objectes que conformen llur estètica. La seua plàstica també ens en parla. Per això és tan important l’embolcall i el grafisme interior. Llurs variades tipografies.

Avui els llibres ja no són només de paper sinó que han esdevingut aparells electrònics amb els quals llegim lletres, dibuixos, pel·lícules i un inabastable conjunt de sensacions que ens ajuden a fer el nostre entorn apte per a conviure, informar-nos i formar-nos en comunitat humana. Igual que s’esdevenia quan eren de paper només.

Els conceptes i accions fonamentalment humanes romanen però les maneres evolucionen. Eixa mateixa evolució tecnològica fa l’ús vaja variant i adaptant-se a cada moment de la vida dels grups humans. Talment com ha evolucionat la pintura des de les rupestres a les parets d’una balma fins les instal·lacions actuals en mig d’un espai públic o els museus.

Hem fet aquesta introducció des de l’objecte al qual es ret homenatge en aquesta exposició de la Festa Estellés 2020 a l’Ateneu de Bétera. El llibre és, però, Els Llibres, uns estintolen uns altres o els repliquem. Així construïm el(s) discurs(os) d’una societat. Per analogies i/o per contrast. El que el fa esdevenir un mitjà de comunicació. Fa molts segles entre erudits copistes dels monestirs. A partir de la impremta del segle XV començà a ésser un fet entre entesos lletraferits, després entre capes més amples dels il·lustrats del segle XVIII. L’esclat del segle XIX  el fa esdevenir un fenomen de masses. Fins la banalització actual dels Planeta i altres gran editorials que han aconseguit banalitzar-lo tant que serveixen per a decorar estances. I que siga solament de ser les cobertes sense cap llibre endins.

Com hi hauran percebut fa estona que vaig escapolint-me del tema que se’m va encomanar. Escriure-hi sobre l’arquitectura i les biblioteques. Doncs no. A un servidor de vostès i d’aquesta màtria que m’acull la vida li agrada anar des de les petites coses i obvies fins les grans.

Mètode empíric d’arrel anglosaxona front a l’abstracció grandiloqüent d’arrel francòfila.

Quan tenim molts llibres, tant a títol personal com a nivell social, ens cal l’espai per a encabir-los i conservar-los. N’esdevé un fet social i d’encontre. Llavors ens fem prestatgeries i armariades a casa o recintes públics on anar-los a consultar, llegir o passar l’estona, si més no, acompanyat per d’altres individus que fan el mateix que tu . I qui diu llibres pot dir diaris, revistes, CD’s, films, filmines, o qualsevol altre mitjà passat, actual o actualitzat. Avui diem biblioteca a un lloc que realment és molt més: una mediateca. De fet, molts exemplars per a conservar-los n’han calgut ser digitalitzats per a conservar-los. A una biblioteca anem a estudiar, a informar-nos i formar-nos. I en certa manera es converteix en una mena de museu-cine-sala d’exposicions, sala d’actes, de presentacions, conferències, debats, etc.

Convertint-se en un(s) espai(s) multi-usos on els esdeveniment (events com diuen les gents coentes i  kitsch actuals als actes i esdeveniments).

Vull deixar per escrit -com a falca- l’estranyesa que em produeix el mot EVENT. Paraula que vaig descobrir en un parell de llibres comprats al  museu d’Art Modern  de Nova York (MoMA) en 1995, on feien una exposició sobre l’arquitecte suís Bernad Tschumi. Els llibres que n’eren un en una mateixa edició en què el primer era el teòric i el segon les aplicacions pràctiques tant construïdes com propostes. Architecture and Disjuction  i Event-Cities (praxis)




Un llibre avantguardista de base deconstructivista que impregnà totes les altres disciplines. És a dir, que de-construïa el “discurs” anquilosat que havia generat el postmodernisme i la filosofia feble. Aquella que relativitzava i banalitzava tot, fins i tot, el terrorisme d’estat. Recorde un episodi revelador en el llibre d’en Tschumi, professor de la Architectural Association of  London, qui organitzà amb els seus alumnes uns actes d’instal·lacions arquitectòniques a alguns barris de Derry, (en gaèlic la capital d’Irlanda del nord, el que els anglesos, llavors, en deien Londonderry, si bé recordeu)  i la policia britànica desplegada allà els confonen com a membres de l’IRA prohibint-los les actuacions urbanístiques.

Tornant, de bell nou, al tema de les biblioteques, cal dir, després de l’exposició inicial, que han de ser espais arquitectònics on es conjuminen una sèrie de fets:

 -El respecte entre tots els seus usuaris.

- La igualtat entre ells

-La col·laboració i la sinergia entre diferents per a millorar la informació i el     coneixement de qui hi acudeix.

- Que ha d’ésser un espai social inclusiu i acollidor.

- D’estudi i reflexió individual i –a poder ser- col·lectiva.

- Una biblioteca escolar o pública, és sempre un espai social i col·lectiu. A tenor d’açò recorde Joan_Francesc Mira, que me’l trobava molts matins a la del col·legi d’arquitectes estudiant l’arquitectura dels Borja, on Fina Alberola, la dona d’Alfons Cucó, ens feia de bibliotecària i es sabia tots i s’havia llegit o fullejat molts d’ells per a catalogar-los.

- Una biblioteca en el sentit de mediateca té uns objectius que cal preservar i programar de bestreta.

-Qui acudeix a una és perquè té unes necessitats vitals concretes i llurs rectors han de donar solucions ad hoc.

- Les biblioteques han de ser espais fluids i flexibles. No estancs com ens passava en la de la vella UPV, plena de caus privats insonoritzats i estancs sense finestral i on només entrava llum per claraboies zenitals.

- L’espai cal que siga suggerent i que la vista, de tant en tant, guaite cap a l’infinit per a relaxar-se.

- L’arquitectura d’una biblioteca cal que siga destil·lació del seu temps i de la seua societat.

- Avui en dia, mitjançant la digitalització i internet en un petit espai podem encabir tot el saber d’una època. Produint-se un efecte paradoxal: la desglobalització de la globalització. Si des de final de la 2ª guerra mundial els centres de poder havien intentat acaparar i atraure les ments més meravelloses, avui cada lloc del món ha de ser un centre de coneixement de la totalitat del món i llurs infinites formes descentralitzades.

A tomb d’açò fem un discret repàs històric:


1. La Biblioteca d’Alexandria. Egipte. De Ptolomeu II (285-246 a. C) sent cremada en temps de Juli Cèsar. Amb 40.000 volums i centre del coneixement hel·lenístic.

2. Hosni Mubarak impulsà la construcció d’una moderna en recuperació d’aquella realitzada pels arquitectes escandinaus SNØHETTA, CHRISTOPH KAPELLER, KJETIL THORSEN, CRAIG DYKERS.

En les èpoques gregues i romanes, les biblioteques funcionaren com a centres de poder. El coneixement com a eina de poder. Ja foren papirs, palimpsest, taules d’argila mesopotàmiques amagades al subsol o el que fóra.

3. Biblioteca palatina de l’emperador romà Trajà.

4. Biblioteca vaticana cap a 1448.

5. Els Scriptorium. Tots tenim en la ment la novel·la El Nom de la Rosa d’Umberto Eco i el film on Jorge de Burgos, el bibliotecari cec, el situa al monestir de Sant Domènec de la Calçada, prop d’aquella ciutat castellana. Els Scriptoriums no eren talment llocs on hi havia llibres, més aviat es copiaven manuscrits i interpretaven textos antics grecs i romans. Al remat esdevenien biblioteques.

6. Biblioteca Nacional de París (Foto cedida pel MoMA de NY). És a partir de l’assentament pràctic del concepte de servei públic després de la Il·lustració i l’avanç de les tècniques constructives estructurals del ferro colat que Henri Labrouste Les seues lleugeres estructures metàl·liques donen lluminositat i contingut espacial a dos biblioteques i edificis culturals a París: les biblioteques Nacional i la de Santa Genoveva.

7. Biblioteca Nacional de Santa Genoveva de París. (Foto cedida pel MoMA de NY).

8. La Biblioteca Nacional Valenciana situada en el monestir jerònim de Sant Miquel i Els Reis (impulsat pel duc de Calàbria, Ferran d’Aragó a Tavernes Blanques al segle XVI) i que a partir dels fons bibliogràfics del patrici suecà Nicolau Primitiu Gómez i Serrano s’ha convertit en el fons bibliogràfic més important en territori valencià.

9.Concert i classe musical a l’interior d’un dels claustres de Sant Miquel i els Reis.

Interacció entre tots els elements de l’entorn. Aules, vegetació i zones de circulació de vianants i de jocs a l’exterior.

10. I per a finalitzar una proposta pròpia de l’estudi Josep Blesa, per a l’ESCOLA GAVINA, Coop. VALENCIANA, on esvaïm totes les parets i els murs són de vidre i la protecció solar es fa mitjançant una imperceptible xapa microperforada que fa que la biblioteca s’escampe per l’exterior i els alumnes i professor practiquen allò tan antic com eren les classes dels peripatètics grecs i les contemporànies escoles ESCANDINAVES.  On l’escalfament ambiental es produeix mitjançant el terra radiant impulsant la calor per circuits d’aigua escalfada pel sol i maquinària de geotècnia.